La Casa de l' Escrivà | Tel. y Fax +34 933 716 011 |alqueriasoler@telefonica.net
Apartaments amb Encant
L' Hort
1 Habitació Doble
La Senyoria
2 Habitacions Dobles
El Celler
2 Habitacions
El Cantó
1 Habitació Doble

Pages


Història de la Familia,

a casa va ser construida a principis de la segona meitat del segle XIX pel notari Isidro Soler i Pérez (fill de Leopoldo Soler Úbeda i Teresa Pérez Marco) en un dels multiples molins distribuits al llarg del recorregut del rec major fins al riu Amadorio. El barranc on arribava l’ aigua fou tapat per una volta i actualment és un hort. La casa d’enfront, la casa de la Señoría, era on vivía l’administrador del senyor i amo del poble, el Compte de Cervelló, propietari de casi tot el terme de Relleu.

La casa del costat, situada en un altre dels molins, havia estat també propietat de la familia. Conegut com el Molí de Foc, el gas que produia amb els desperdicis de l’amelda s’utilitzava per a fer anar les rodes en èpoques de falta d’aigua. En el canvi de segle este motor va propiciar l’electrificació de Relleu.

Isidro va casar-se amb Isabel Pérez Soler i va morir en 1910. El seu fill Amando (amic de Castelar, va dedicar-se a la política) contrau matrimoni amb sa cosina Consuelo. Per la seua part el seu fill, també Amando, es casa amb Vicenta Manuel Miralles. Isidro és el besavi de l'actual generació de la Familia, responsable de la reforma actual de la casa.
Amando va montar la Societat de la Esperança per a fer una mina en el barranc i intentar traure’n més aigua, per a que no en faltara. El cunyat de Vicenta, Tonet (que va viure molt temps a Argentina), montava festes al salonet de la primera planta en les que la gent ballava al son del piano. Isidro fou durant una època simultàneament notari de Relleu i de Sella. Els dies que dedicava al poble veí, caminava fins a la fi del terme municipal i al creuar-lo ja l’aguardaven per a que donara fe allà mateix, assegut en una penya.

En 1811 les Corts de Cádiz aproben l' abolició dels drets feudals. Isidro i Francisco inicien un pleit (en el que també col·laborarà Eduardo) per la redenció del Señorío. Este pleit s' allarga durant dècades i no es fins a 1883 que el Compte de Cervelló es dona per vençut i que els llauradors per fi es poden comprar les terres que fins aleshores havien explotat i arrendat obligatoriament.

Eduardo fou catedràtic, jurista eminent i geògraf apassionat, amant del medi ambient, a més de professor exemplar. Lluità de forma compromesa pel progrés i per a la investigació i l’ensenyament de la ciència. Fou cofundador de la Institución Libre de Enseñanza. El passat novembre de 2007 se li va retre homenatge en el centenari de la seua mort per la seua reconeguda labor intel·lectual i les seues grans qualitats humanes. Personatge fascinant, fou un savi del seu temps que va esforçar-se per modernitzar les velles estructures de la societat espanyola de la seua època. Els valors que defensà seguixen fites vigents en l’actualitat.

Leopoldo fou catedràtic de Belles Arts i fotògraf, i un gran company de Eduardo. Les seues fotografies realitzades en les seues expedicions constituixen un valiós complement gràfic en els llibres i articles que va escriure el seu germà.
Durant la guerra civil la casa allotjà a families refugiades en la cuina de la planta baixa. La primera planta va habilitar-se com escola i vivenda per a la mestra. Per a accedir a ella es construí una segona porta desde la plaça.

Sembla ser, que els Soler provenen de Penàguila i que allà arribaren des de Mallorca. S' han trobat escrits seus datats en el 1585.

Els Pérez provenen de la provincia de Burgos, en concret de Briviesca i del Castell de Frías, lloc en que va nàixer Casilda Pérez Covarrubias, casada amb Isidro Soler, Diputat a les Corts de Cádiz de 1812.



Història de la familia

Relleu

TARIFES I OFERTES

CONTACtE